NOMS: Rogeta. Esgarrallengües.
Raspeta. Roja. Lligacames. Herba remuguera. Apegalós. Occità: Arrapa-man,
Garança, Garanço bastardo, Roja. Castellà : Rubia brava. Pegajosa. Tinta
huevos. Gallego: Granza. Herba dos
dedos. Basc: Otxara. Otxar basatia. Portuguès: Grança brava. Pegamaço.
Ruiva. Italià: Robbia selvatica. Francès: Garance
voyageuse. Garance sauvage. Anglès: Wild Madder. Alemany: Wilder
Krapp. Färberröte. Fremde-Röte.
 |
| Corol·la de 4-5 mm de diàmetre de color verd groguenc |
SINÒNIMS: Rubia
longifolia Poir. in Lam.; Rubia angustifolia
L.;
Observacions: L'espècie
es divideix en dues subespècies, la ssp.
peregrina, que rarament ultrapassa el metre i té quatre fulles per verticil,
i la ssp. longifolia, que arriba fins
als 8 metres de llargària.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Quercetalia ilicis.
Garrigues, bardisses, parets, zones forestals. Fins els 1400 metres
d’altitud.
 |
| Planta enfiladissa de tacte aspre |
FORMA VITAL: Faneròfit:
segons les formes vitals de Raunkjaer són les plantes que tenen els meristemes a més de 40 cm del terra.
DESCRIPCIÓ: Planta perenne i enfiladissa de tacte aspre,
amb tiges de secció quadrangular i coberts de pèls rígids. La base de les tiges
és llenyosa. Molt pareguda als Galium
però la Rubia fa els fruits carnosos
i Galium els fa secs.
 |
| Fulles verticilades de consistència coriàcia |
Fulles en
verticils de cinc (quatre) o més fulles lanceolades, de consistència coriàcia,
amb un sol nervi i mucronades.
 |
| Cinc estams i un estil acabat en dos estigmes capitats |
Flors en cimes
multiflores que sobrepassen les fulles. Calze amb cinc sèpals lliures. Corol·la
petita, 4-5 mm, de color verd groguenc,
soldada en un petit tub acabat en cinc lòbuls acabats en una fina i dura
punteta. Cinc estams inserits al tub de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil
acabat en dos estigmes capitats. Floreix de maig a agost.
 |
| Fruit en drupa carnos de la grandària d'un pèsol |
Fruit en drupa
carnosa, de la grandària d’un pèsol, de color negre brillant i no comestible.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Diguem que és enfiladissa
qualsevol planta que s’enfile per un tronc, un arbre, o qualsevol altre suport,
arrapant-se o entortolligant-se.
USOS I PROPIETATS:
De les arrels s’extrau un tint emprat per tenyir roba.
La part aèria tendra és antihipertensiva, diürètica i
astringent, i l’arrel com diürètica.
 |
| Inflorescències en cimes multiflores que sobrepasen les fulles |
SABIES QUE... el
nom de gènere Rubia, deriva del llatí
“rubeus, -a, -um,” que significa
roig, ros, pel tint roig que s’extrau de l’arrel d’algunes espècies del gènere.
Plini diu “radix rubra est”.
L’epítet específic peregrina
prové del llatí peragrare que
significa per desplaçar-se o viatjar, en referència a l’hàbit enfiladís de la
planta que fa parèixer que es mou. Altres adjudiquen el nom a que es desplaça
enganxada a la roba dels passejants. I encara un altra versió es refereix a la
capacitat d’aquesta planta per expandir-se en el seu hàbitat.
Des d’antic els homes han tintat les robes amb colorants
d’origen vegetal. Els més importants colorants rojos d’origen vegetal s’han
extret de les arrels de les espècies de la família de les Rubiàcies, especialment
de la Rubia tinctorum, però també de
la Rubia peregrina.
Família Rubiaceae
